POESIA SENSUAL

El secret que els textos poètics escrits en èpoques molt pretèrites els sentim pròxims és degut a que han estat fruit de la vitalitat de la veu interior en el seu voler per manifestar l’estat de l’esperit en l'ampli ventall  de sentiments  que  són comuns i atemporals a tota la humanitat  en el llarg camí fet damunt la pell de la mateixa terra i sota les mateixes estrelles que avui contemplen els nostres ulls. És per això, que els poemes d’altres èpoques (de goig, de sensualitat, com els dos primers que incloc avui), commouen com si haguessin estat escrits recentment. El tercer, per bé que escrit  el 2010, està inspirat en l’època hel•lenística.



                                                                           
                                                                     
                         
                             " La voluptat em crida, i em corona l’Amor.”
                                Charles Baudelaire





TOTA SENCERA
 (Les flors del mal)



Dins ma cambra, aquest matí,
el Diable ha vingut de visita
i, cercant de trobar la meva flaquesa,
ha dit: “Bé voldria jo saber

d’entre tota cosa bella
de què són atractiu és fet,
d’entre els atributs negres i roses
que fan encisador el seu cos,

quin és el més dolç?” Oh, ànima meva!
Respon, tu, al Detestable:
Puig que en ella tot és bàlsam,
res d’ella puc preferir;

com que tot em plau, ignoro
si hi ha res que em sedueixi.
Ella enlluerna com l’Alba
i consola com la Nit;

el seu bell cos és governat
per tan exquisida harmonia,
que no permet l’anàlisi en ella,
de tanta diversitat d’acords.

Oh, metamorfosi mística
la de tots els meus sentits fosos en un!
El seu alè és música,
la seva veu, perfum!

Traducció: Glòria Judal


EGIPTE  -  (Un salt de més de tres mil anys.)

CANTS DE VORA L’AIGUA

Oh missenyor, mon déu, [com no ho voldria]?
És gust d’anar-hi amb tu.
M’[agrada tant de veure com ] glateixes
que em fiqui a l’aigua i nedi davant teu !

Porto per tu la perfecció del cos vestida
del lli reial més fi,
un lli amarat d’essències,
tot xop d’olis d’olor.

I em llenço a l’agua així per fer-te goig
i en surto cap a tu duent als dits
un peix rogenc que s’estremeix de vida
i me’l poso [no ho veus ? entre els dos pits].

Per què no véns, doncs, amic meu, amat,
a veure-ho de la vora ?

Traducció :  Segimon Serrallonga
Versions de poesia antiga – Edicions  62

                                                         GLAUCA I CÀRMIDES

                                                  (El vi que sigui del Priorat, sisplau.)

                  He trenat una garlanda

                  amb vinya verda i flors de safrà

                  per posar-la al teu cap, bell amic,

                  el meu Càrmides.

                 Vine, als ulls t’he llegit  el desig en passar,

                  hi ha camí entre les dues mirades.

                 Per  tu s’obrirà el meu portal;

                 trobaràs la clau a la brancada.

                 Prendràs la copa de la meva mà,

                                                     de cristall, ben cisellada;

                                                     hi vessaré un vi fosc com la sang

                                                    amb clau, canyella i magrana.

                                             Al meu tàlem t’espera un llençol perfumat,

                                                    i a l’escambell, olis de dolça flaire

                                                    per  ungir amb els meus dits el teu cos nu,

                                                    el més bell paisatge.

                                                   Vine, no cal esperar la nit,

                                                   és prou fetillera la tarda,

                                                   i la font del gran desig  

                                                   vol dues boques per sadollar-les.

                                                  Glòria Judal