PRESENTACIÓ

El fet que hagi triat fer aquest treball és per la seducció que sempre m’ha produït la paraula com a vehicle per expressar allò que d’una manera o altre, i per circumstàncies diverses, ha colpit  l’ esperit de l’home al llarg de la seva vida.

Qui té la sort de tenir als ulls físics i als de l’esperit la mirada poètica –sovint, innata-, que és, òbviament, el que se’n desprendrà dels autors amb que aniré documentant el treball, té un plus afegit a la seva persona. És un regal del déus, però també un repte entre plaer i exigència, si el camí a seguir és el delicat camí de la poesia. Animem-nos, que destí com el de Màrsies, no se’n sap cap altre! 

Sempre m’ha agradat llegir poesia. Va arribar un moment, però, que vaig necessitar penetrar-la pel pur plaer de fer-ho. Quina descoberta, no només llegir-la, sinó verbalitzar-la pel goig de sentir vibrar el so de cada una de les paraules dins el clos de la boca, assajant-li el to més escaient per reflectir el contingut del text, la intencionalitat que l’autor li deuria donar quan l’escrivia. Vaig descobrir paral•lelament al goig, el gran respecte a la paraula. M’hauria d’auto exigir molt; el món on em ficava, ni que fos per a mi i quatre malalts més de poesia, era tot un Art. Vaig tenir la gran sort de trobar amb qui compartir aquesta aventura que fa vint anys que dura i que, a més, va inquietar-me prou per a no quedar-me només a les portes de la poesia, sinó a conèixer la vida dels respectius autors, tota vegada que era així quan els continguts es feien més entenedors. 

Hi participaré també amb aportacions meves. La meva poesia pretén ser entenedora, no només per a mi, sinó també per als altres, per si mai s’escau, com ara, que l’hagi de compartir-la. Els temes que m’han colpit són comuns a tota la humanitat; així doncs, hi haurà una mica de contemplació de la natura, cant a l’amor o al desamor, al dol, la pàtria, una mica d’erotisme…Tot a la meva manera personal i, influïda, per la munió de lectures de poesia que he anat fent, a estones, de poetes d’ací i d’allà, durant els darrers trenta anys.

                                                                   - - - - -

Els primers referents de  poesia que podem considerar nostra -car en aquell temps Catalunya s’endinsava  Pirineus enllà –i que van venir-me a mans,  daten de la darreria del segle XII, de la Provença, en llengua d’Oc  i de l’autoria de Beatriu de Dia, Comtessa de Dia.  

És tot un honor  començar a parlar de la poesia amb aquest cant de plany per l’amor perdut i pel desig de recuperar-lo.

                                             (CANÇÓ) fragments

                                       I-   Estat ai en greu cosier
     per un cavaller qu’ai agut,
     e vuoil sia totz temps saubut
     cum l’ieu l’ai amat a sobrier:
...
II-  Ben volria mon cavalier
     tener un ser en mos brats nut,
     qu’el s’en tengra per ereubut
     sol qu’a lui fezes cosseillier;
...
III- Bels amics avinens e bos,
     cora.us tenrai en mos poder?
     e que jagues ab vos un ser
     e qu’ieu.s des un bais amoros!




I- He estat en greu dolor per un cavaller que em festejava, i vull que per sempre sia sabut que l’he amat ultra mesura.
II- Bé voldria tenir el meu cavaller, una nit, nu entre els meus braços. Que feliç que se’n sentiria, si jo li fes de coixí!
III- Bell, amic, plaent i bo: quan sereu meu? Si pogués jeure amb vós, una nit, i fer-vos una besada amorosa!

La seva cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria", és l'única peça trobadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.
Aquesta és la transcripció moderna de la cançó. El text en llengua provençal:


Referent literari interessant, en el qual és molt rellevant la inspiració de Doris Lessing, en la Comtessa de Dia, es troba en la novel.la : L’amor, una altra vegada. Edicions Destino