NADAL EN LA POESIA

És gairebé inevitable arribar a les portes del Nadal i no agafar el CD del Pessebre, de Pau Casals, i anar resseguint el text de Joan Alavedra. De submergir-se en la música i copsar  la simultània  evocació entre les dues imatges: Nativitat i Passió.

en el passatge dels camells, fa al•lusió  a l’enyorança que sent el poeta per la seva terra.

Com no emocionar-se sabent en les circumstàncies que es va anar gestant, la relació entre els dos personatges, mestre i poeta, la seva entranyable amistat  en el difícil exili (en el passatge dels camells, fa al•lusió  a l’enyorança que sent el poeta per la seva terra), i, posteriorment, la tasca de portar l’obra arreu del món com un missatge de pau a la humanitat.

Pau Casals i Joan Alavedra

S’estrenà a Acapulco l’any 1960.  

Diuen així els darrers versos on tota la massa coral i els instruments vibren proclamant :

Pau a la terra !

Mai més cap guerra !

Mai més pecat !

Pau als homes de bona voluntat !

PAU !

Un altre gran poema, El poema de Nadal,  de J.M. de Sagarra, ens transporta  amb la seva àgil ploma a una imatgeria a la qual dota de vida i sentiment,  amb el doll d’adjectius que només ell és capaç d’arrencar a  la  nostra  llengua. Ens parla del misteri que sols pot dir una Estrella. Ens mostra el camí per a l’alegria nova. Grata la nostra part fosca amb la representació del rabadà  i la seva sordesa. I ens parla d’una  Verge  i l’Infant a la falda, i la dolça cançó de bressol, tan coneguda. I d’un íntim desig de canvi. 

Diu el poeta:

Josep M. de Sagarra

Procurem ser una mica criatures

amorosint el baladreig raspós,

i diguem; “Glòria a Déu a les altures”

amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,

i l’orgull de la nostra soledat,

almenys aquesta nit fem el possible

per ser uns homes (i dones)  de bona voluntat.

Però també hi han hagut i hi ha  molts poetes que han dit el seu sentiment nadalenc, no amb tant de ressò, ni tan abastament com els anteriorment ementats. Un d'aquests poetes és Jordi Pàmias, de Guissona, La Segarra, que ens descriu una escena tan entranyablement casolana, que se’ns fa  fàcil de  visualitzar, així com d'entendre el missatge que amara el seu esperit.

NADAL A ÚLTIMA HORA

Sona, a la ràdio, música de Bach.

Mentre la vila dorm, surt al balcó

la mare i diu, mirant de fit a fit

la xarxa d’estels :

Aquesta nit farà una gran gelada !

I, arreu del món, els innocents ignoren

que la cova és molt lluny: gairebé  a dos-mil anys

de distància…És un xic oblidadís, el pare,

i avui oïa missa sense afaitar; ha besat

l’Infant remot, amb el pèls que punxaven…

Hem dinat a la taula de la cuina

tots tres, amb cara riolera

i dits flairosos de perdiu Toscana.

Però el vells i els escèptic,

com si no fos Nadal, s’han encauat

al cafè, a corre-cuita

-als ensopits cafès d’arreu del món…

Després d’un matí rúfol, la boira s’ha aixecat,

Figureta de fang del meu Pessebre
aquarel.la Glòria Judal

i el pare deia amb ulls brillants: -Mireu,

quin sol que fa! Me n’aniré als afores,

a collir quatre fulles de julivert   ... –La mare

ha somrigut, falaguera; sabia

que en portaria un bon grapat...La boira

s’haurà aclofat en altres fondalades.

Ara els estels fulguren, en la nit freda. I sento

-com una dolça càrrega, assumida a despit

del meu vell egoisme- la fadiga

del innocents, que no han trobat enlloc

el camí del Misteri.

Sona, a la ràdio, música de Bach.

PARAULES A MARIA

Et neix l’enunciat, Maria,

canta-li una cançó de bressol

que és freda la nit,

i ho serà el nou dia;

cobreix amb l’escalf dels teus braços

                                  el seu diví cos.

La teva mà fina acarona

la galta del nostre misteri més gran:

El Fill de Déu, fet home.

Escolta, Maria, la pau de l’hora,

com els serafins del cel davallen

i als pastors diuen

que ja és nat el Rei dels humils.

Que suau llisca l’aigua...

Com s’atura l’aire...

Mira, Maria, com brilla l’Estel!

(Una nit com aquesta,

la duem al pensament

d’ençà que érem criatures

i ens embadalíem mirant

aquella cova de fusta

i les figures de fang...)

Si un dia, Maria, l’Infant t’oblida,

si es trenca el somriure

al teu llavi amorós, si la mà

no t’arriba on voldria el cor

i el veus al Calvari, morint per a tots,

que la teva veu dolça,

per darrer consol,

l’acompanyi a la casa del Pare,

amb la seva primera cançó de bressol.

Glòria Judal