LES GERMANES DE SAFO
(l’albada de la poesia lírica VI-V aC.)
L'EPIGRAMA
Les poetes -i els poetes- hel•lenístics conrearen, abastament, l’epigrama, forma de poema estès per tot el món sota la influència de l'imperi greg i que posteriorment al llarg dels segles anirien adoptant altres cultures. El mot significa inscripció. Tot i que en el seu origen era prioritariament funerari i votiu, en forma de dístic (estrofa de dos versos en que es resolia el poema) elegíac, ben aviat s’hi afegiren altres temes com es veurà més avall del text.
Els qui hem fet el curs de M. Àngels Anglada a l’Escola de la Dona, hem estat gent molt afortunada. Acompanyats del saber fer i sentir de la nostra professora M. Dolors Vinyoles, ens hem endinsat en la seva obra ja fos pel camí de la novel•la, ja del de la seva lírica.
Personalment, he descobert que el món de l’Anglada conté una magnífica trampa on s’hi pot caure de ple i no es pren mal, ans ben al contrari, te n’alegres d’haver-hi caigut: la poesia.
Al llarg de tota la seva narrativa la presència dels poetes és ben manifesta. Alguns els hem identificat prest perquè són els nostres, d’altres, però, ens els ha descobert ella a través dels seus personatges literaris. Pensem en la presència del poeta Varujan, l’armeni, que aflora al Quadern d’Aram, o bé en les poetes hel•lenístiques -les Germanes de Safo-, que a través del personatge de Glauca, de Sandàlies d’escuma, ens acosta a una època llunyana on la poesia composta per dones –sovint també músiques- gaudia socialment d’una admiració, reconeixement i sol•licitud com no s’ha tornat a repetir al llarg de la història. Era important què deia la dona i com ho deia. Són aquestes composicions poètiques, els epigrames, petites obres d’art, joies ben cisellades que tan van plaure als grecs i que van conrear fins el s.IV dC.
D’aquest gènere literari que recull l’alabatre de la vida quotidiana, divers, multicairat, diu M.Àngels Anglada:
“Hi sentim i hi veiem l’alegre seguici dels convits, i olorem les garlandes de flors en els cabells perfumats de les noies, escoltem el soroll dels telers de les filadores (…) imaginem els jocs alegres i efímers dels infants, seguim els crits de la dona que infanta. Als epigrames s’hi belluguen peixos en les arts dels pescadors (...) l’aixovar de plaure de les cortesanes, els atuells de les bevedores alegres. Llegint-los en fiquem en les cambres plenes de fills o buidades per la mort, mirem el paisatge que plau als grecs, a la mesura humana ; hi brolla l’aigua sovint de mal trobar. Hi batega, ras i curt, la vida »
 |
Epigrames traduïts per M.Àngels Anglada
De Nossis, epigrama Amorós.
Res més dolç que l’amor: totes les coses plaents inferiors
li són: fins i tot la mel he llençat de la boca.
Això ho diu Nossis : aquell a qui Cipris no ha estimat
no sap pas com són les seves roses florides.
Epigrames a Erinna
D’Antíprate
Foren pocs el versos d’Erinna, i no gaires els himnes,
però l’obra breu va complaure les Muses;per això el seu record és durable i no resta amagat
sota l’ala obscura de la negra nit,
mentre a milers i milers de poetes d’ara
l’oblit, a pilots, amic, ens consum.
Més gran és el cigne i el seu únic cant
que el gaig que omple de crits els núvols del cel.
Anite de Tegea
A un dofí
Emergint per la mar que solquen vaixells
ja no llencaré a l’aire el meu cap des de l’aigua profunda
ni al voltant dels vells llavis de la nau
m’estarrufaré, encisat amb la meva figura:
la marea de porpra em dugué a la riba
i reposo en aquesta platja suau.
Glòria Judal
Temps d’espera
Sento com s’acosta
el temps dels saborosos besos.
Verolen ja en l’arbre les olives
i tu enyores el caliu de l’abraçada,
cor meu, quan el camp tinta
de pulcra austeritat el pur silenci.
Com un déu
Bell, Leukion, trena
paraules amb ginesta
per a la pell nua
de Glauca, la més dolça
que la poma llegia.
És d’or obrada
la fíbula que Glauca
entre els dits mira.
Del seu vestit de noces
l’amor li desprendria.
abril 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada