PRESENTACIÓ
El fet que hagi triat fer aquest treball és per la seducció que sempre m’ha produït la paraula com a vehicle per expressar allò que d’una manera o altre, i per circumstàncies diverses, ha colpit l’ esperit de l’home al llarg de la seva vida.
Qui té la sort de tenir als ulls físics i als de l’esperit la mirada poètica –sovint, innat-, que és, òbviament, el que se’n desprendrà dels autors amb que aniré documentant el treball, té un plus afegit a la seva persona. És un regal del déus, però també un repte entre plaer i exigència, si el camí a seguir és el delicat camí de la poesia. Animem-nos, que destí com el de Màrsies, no se’n sap cap altre!
Sempre m’ha agradat llegir poesia. Va arribar un moment, però, que vaig necessitar penetrar-la pel pur plaer de fer-ho. Quina descoberta no només llegir-la, sinó verbalitzar-la pel goig de sentir vibrar el so de cada una de les paraules dins el clos de la boca, assajant-li el to més escaient per reflectir el contingut del text, la intencionalitat que l’autor li deuria donar quan l’escrivia. Vaig descobrir paral•lelament al goig, el gran respecte a la paraula. M’hauria d’auto exigir molt; el món on em ficava, ni que fos per a mi i quatre malalts més de poesia, era tota una Art. Vaig tenir la gran sort de trobar amb qui compartir aquesta aventura que fa vint anys que dura i que, a més, va inquietar-me prou per a no quedar-me només a les portes de la poesia, sinó a conèixer la vida dels respectius autors tota vegada que era així quan els continguts es feien més entenedors.
Hi participaré també amb aportacions meves. La meva poesia pretén ser entenedora, no només per a mi, sinó també per als altres, per si mai s’escau, com ara, que l’hagi de compartir-la. Els temes que m’han colpit són comuns a tota la humanitat; així doncs, hi haurà una mica de contemplació de la natura, cant a l’amor o al desamor, al dol, la pàtria, una mica d’erotisme…Tot a la meva manera personal i influïda per la munió de lectures de poesia que he anat fent, a estones, de poetes d’ací i d’allà, durant els darrers quaranta-cinc anys.
. . . . .
Em plau començar la introducció de poemes amb un dels que va compondre i musicar la trobairitz Comtessa de Dia -Beatriu de Dia- d’Occitània, a finals del segle XII, mitjans del XIII.
És un cant a l’amor perdut i el desig de recuperar-lo.
(CANÇÓ) fragments
I- Estat ai en greu cosier
per un cavaller qu’ai agut,
e vuoil sia totz temps saubut
cum l’ieu l’ai amat a sobrier:
...
II- Ben volria mon cavalier
tener un ser en mos brats nut,
qu’el s’en tengra per ereubut
sol qu’a lui fezes cosseillier;
...
III- Bels amics avinens e bos,
cora.us tenrai en mos poder?
e que jagues ab vos un ser
e qu’ieu.s des un bais amoros!
La seva cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria", és l'única peça trobadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.[2]
Aquesta és la transcripció moderna de la cançó. El text en llengua provençal
I- He estat en greu dolor per un cavaller que em festejava, i vull que per sempre sia sabut que l’he amat ultra mesura.
II- Bé voldria tenir el meu cavaller, una nit, nu entre els meus braços. Que feliç que se’n sentiria, si jo li fes de coixí!
III- Bell, amic, plaent i bo: quan sereu meu? Si pogués jeure amb vós, una nit, i fer-vos una besada amorosa!
Un referent literari interessant és la novel.la de Doris Lessing, L'amor una altra vegada; en ella l'evocació de la Comtessa de Dia gravita constantment damunt d'un dels principals protagonistes de l'obra. Edicions Destino
